Entrevista a David Cos

El seu pare va ser un pioner de l'acupuntura...

El Centre el va fundar el meu pare l'any 1973, ara fa 41 anys, conjuntament amb el Dr. Marti. A Igualada aquesta teràpia es va rebre sense la informació que es necessitava per poder-la comprendre. Era una teràpia estranya pels igualadins inclòs per la pròpia família. El meu pare va ser un dels pioners de l'acupuntura en aquest país conjuntament amb altres acupuntors que van començar un camí tortuós cap al coneixement de les teràpies naturals. Van obrir la consciència sobre la medicina natural. Si ara es coneix al terapeuta natural és gràcies a aquest pioners que van obrir la mentalitat de la gent.

L'acupuntura és un dels pilars de la medicina tradicional xinesa, que a la xina té rang de titulació universitària. En aquell país la medicina tradicional i la medicina convencional conviuen en harmonia?

Sí. A la Xina el malalt va al metge i aquest es qui l'envia a l'acupuntor. Aquest li practica l'acupuntura, fin i tot l'ingressa en un hospital de medicina tradicional xinesa on se li practiquen sessions d'acupuntura fins que el pacient recupera la salut. Imagina si conviuen en harmonia les dues que en les farmàcies a la Xina, quan i entres, trobes un mostrador on dispensen fàrmacs i en l'altre mostrador donen les plantes medicinals en formules magistrals. Les dues conviuen en plena normalitat pel bé del pacient.

Aquí, i a altres països d'Occident, es considera una teràpia alternativa i complementària a la medicina convencional, fins i tot la OMS recomana als governs que la promoguin, però no està reconeguda a nivell universitari, perquè?

Per que l´acupuntura no s´ha introduït bé. No s'ha sabut explicar o transformar la filosofia de la medicina tradicional xinesa a un punt més científic. I també perquè hi ha interessos com a tot arreu.

La medicina occidental té una manera d'entendre el funcionament de l'organisme diferent a com ho entén la medicina tradicional xinesa. Quines són les principals diferències?

L'eix de la salut és el metge, però al voltant d'aquest eix hi ha unes teràpies o medicines tradicionals que ben utilitzades donen un gran resultat amb determinades afeccions o patologies. Això no vol dir que una sigui millor que l'altra sinó que són complementàries i totes dues tenen limitacions sobretot l'acupuntura, en moltes patologies. La diferència principal és que la medicina occidental va al símptoma i les teràpies naturals van a la causa. Ho il·lustrarem amb un exemple:

imagineu que una persona està treballant en un lloc que no li agrada i la seva ment li diu que no pot deixar la feina perquè té un hipoteca per pagar, un cotxe i una família per mantenir, però la seva ànima li diu que en aquest lloc no se sent bé, que la feina no l’omple, que no se sent realitzat. Quan hi ha una guerra entre la ment i l'ànima i no es soluciona aquest conflicte l'organisme reacciona enviant un trastorn o una malaltia. La malaltia és el símptoma però la causa de la malaltia s'ha originat en aquella part que no es veu però se sent, que és l’ànima. L'acupuntura el que fa es reequilibrar, donar benestar emocional, perquè la teva pròpia natura es pugui tornar a reparar i posar a lloc per ella sola. L'acupuntura sedueix l'organisme perquè es repari, sempre i quant no s'hagi debilitat massa.

Com definiria amb una o dues frases l'acupuntura?

L'acupuntura consisteix en l'estimulació de diferents punts anatòmics amb finalitats terapèutiques o curatives. A l'estimular aquest punts activem fibres nervioses que a l'hora posen en marxa el director d’orquestra que és el cervell, i aquest respon alliberant neurotransmissors o hormones cerebrals sedants, relaxants, analgèsiques, antiinflamatòries, que indueixen al son reparador i al benestar emocional.

Es defineixen 365 punts d'acupuntura que s'uneixen per canals per on circula l'energia. Aquests canals tinc entès que no existeixen anatòmicament però s'ha demostrat que hi són, científicament. De quina manera actua l'acupuntura sobre aquests canals d'energia?

Hem d'imaginar l'organisme com un circuit elèctric on hi circula el qi (energia) quant aquest qi s'estanca o es debilita apareix la malaltia . L'acupuntura torna a restablir aquest circuit elèctric restablint la salut.

L'acupuntura té efectes secundaris, o contraindicacions, comporta algun perill tractar-se amb acupuntura?

L'acupuntura no té cap efecte secundari o contraindicacions per la senzilla raó de que no introduïm cap medicament i per tant no pot tenir cap efecte advers.

Quins efectes beneficiosos té?

Té efectes sedants, relaxants, anti-ansiosos, antidepressius, analgèsics, antiinflamatoris, immunostimulants, indueix al son reparador, dóna una sensació de benestar emocional perquè ajuda a produir neurotransmissors cerebrals... És un “xute” de benestar.

Si no té efectes secundaris, només positius, algú podria pensar que la millora dels pacients és fruit de la suggestió... o no?

Sí, i encara hi ha gent que així ho pensa però és per manca d'informació. I perquè la mentalitat d'aquesta societat és que ''si no em donen un medicament no hi pot haver cap efecte''. Desconeixen que el seu organisme produeix hormones i neurotransmissors cerebrals que tenen un efecte analgèsic com les endorfines o encefalines o hormones antiinflamatòries com la cortisona endògena que segrega les glàndules suprarenals o la melatonina que indueix al son reparador. Tot això és el que estimula l'acupuntura. A més l'efecte suggestiu es descarta quan s'aplica aquesta medicina per exemple en un gos o un cavall. Com es pot suggestionar un animal si no sap el que li fem i per molt que parlem amb ell no entendrà absolutament res?.

El animals responen 15 vegades mes ràpidament que les persones a l'acupuntura perquè els animals viuen el dia a dia i no tenen problemes emocionals com els humans.

Dóna la sensació que la medicina tradicional xinesa té tots els símptomes del pacient en compte, tot i que aparentment pugui semblar que no tenen cap mena de relació entre sí... Això no és habitual en medicina occidental, on cada especialista et tracta el símptoma que 'li pertoca' per la seva especialitat...

És una altre filosofia d'entendre l'organisme. Per l'acupuntura no és tant important el símptoma sinó el que sent la persona. Volem saber què li passa al seu interior, quines pors té, quins xocs emocionals ha passat, quines preocupacions té, com es sent davant la vida , com es relaciona amb el altres... Perquè aquí hi pot haver la causa de la malaltia. L'arrel de tot desequilibri comença en aquella part que no es veu en el microscopi però que si que se sent. L'acupuntura mima l'organisme, l'indueix al benestar emocional i així d'aquesta manera es pot restablir la salut.

Sembla que l'acupuntura sigui un remei contra el desequilibri energètic de l'organisme. La nostra societat occidental i la seva cultura generen molts desequilibris?
No és que en generi sinó que està pensada per generar-los. Estem vivint en una societat que està en constant canvi i en la qual es potencia la ment. La ment sempre vol més, controla i s'aferra a les coses. La ment és com beure aigua salada: com més en beus més set tens i així successivament. És una societat que et manté en un estrès permanent i la ment sempre està activada. Com més et regeixes per la ment per viure més t'esgotes i més infeliç ets. Tothom lluita pel que t’ha implantat mentalment la societat: un bon cotxe, una gran casa, una dona excel·lent, una amant, un fill excel·lent….etc. Però quan ho aconsegueixes tampoc ets feliç, la ment encara vol més, no es sacia. Ens han ensinistrat a tenir i no a ser. I això porta a l'esgotament, al desequilibri, i a deixar-nos portar per les emocions creadores de les malalties: ràbia, odi, eufòria, obsessió, tristesa, frustració, depressió, buidor, angoixa… La medicina occidental o al·lopàtica d'urgència salva vides i sempre les salvarà però la medicina del futur serà aquella que doni benestar emocional, aquella que repari l'ànima i que sàpiga mimar-la perquè si les emocions i l'ànima no estan bé, això s'acaba somatitzant, acaba repercutint al cos físic i això porta al trastorn funcional de l'organisme o a la malaltia. Es molt fàcil caure en aquest cercle, també els que ho sabem.

Com definiria el yin i el yang? Quina part estimula més la nostra cultura occidental?
El yin i el yang són la unitat dividida en dos. Els antics taoistes van veure que la natura estava dividida en dues parts: el dia i la nit i que durant el dia hi havia llum, moviment, temperatura i calor. Durant la nit hi havia foscor, repòs , tranquil·litat, fred. Es van adonar que si l'home formava part de la natura també tenia aquesta dualitat dintre d'ell. Els antics van descobrir el sistema nerviós autònom que està format per la seva via simpàtica que estimula les funcions internes de l'organisme i la via parasimpàtica que frena les funcions internes de l'organisme. Quan el yin yang de l’organisme està equilibrat no hi ha malaltia. Quan hi anem en contra apareix la malaltia. De dia s'ha d'estar actiu, de nit descansant.
La nostra cultura occidental estimula el yang, és a dir el simpàtic. La persona sempre està en simpaticotonia. Sempre has de fer coses, has de ser més, no pots parar, sempre has de continuar, guanyant més… i després la persona no pot dormir, es debilita i apareix la malaltia.

En la nostra societat està molt ben vist fer exercici físic intens com anar a córrer, o fer exercicis en un gimnàs... Des del punt de vista de la medicina tradicional, és beneficiosa aquesta pràctica?
La medicina tradicional xinesa dóna molta importància a la respiració i a fer exercici pel bon estat de salut però si durant tot el dia estem estressats i vivim sense parar i després fem més exercici això no és beneficiós. Els xinesos busquen un exercici lent com el tai ''qi'' per equilibrar.

Crec que hi ha maneres i maneres de practicar acupuntura en la nostra societat occidental. Vostè defensa la manera tradicional... Quines diferències podem trobar?
El Dr. Van Nghi estava molt preocupat perquè s'està fent un acupuntura moderna de localització. Et fa malt aquí doncs punxo aquí. Tens una faringitis doncs punxo el punt “lie que” que és el 7 de pulmó. Una faringitis, per l'acupuntura tradicional, pot tenir varies causes: pot ser per un atac de vent fred al meridià de pulmó, o una debilitat d'energia al pulmó, o per una debilitat d'energia de l'estómac, o pot ser per un estat emocional de tristesa. S'ha d'anar a la causa.